R2 ACTIVITAT 01 – ANÀLISI I REFLEXIÓ SOBRE LES PAU 25

He triat les PAU de Llengua Catalana i Literatura perquè és un tema que em toca de prop i que sempre és candent. L’objectiu no pot ser més clar: comprovar la comprensió de textos complexos, reflexionar arran de conceptes literaris i expressar-nos correctament, a banda de la cohesió, coherència i altres aspectes que ja són implícits. Per fer-ho, s’han disposat quatre blocs que avaluen la comprensió lectora, l’estudi del fet literari, la reflexió lingüística i l’expressió escrita¹.

Com tot, té aspectes positius i altres de millorables. D’una banda, està prou estructurada i cobreix diversos aspectes de la llengua i la literatura i ultrapassa clàssics com la gramàtica o la lectura. També es pot valorar que ara sigui igual per a tothom i, si bé això garanteix que tots són avaluats amb les mateixes regles, les oportunitats igualitàries també impliquen una uniformització i un allunyar-se del treball per projectes. En altres termes, ja no viatjaràs per la literatura gràcies a un escriptor local i aniràs a morir a l’autor especificat.

Tanmateix, si bé la nova prova és més competencial que les precedents, seria interessant incloure l’oralitat, una habilitat essencial. Tampoc hi ha espai pels entorns digitals amb els textos multimodals i audiovisuals. El jovent actual, de manera molt intensiva, consumeix aquest contingut en què es combinen els sistemes semiòtics com mai fins ara.

Per a reflexionar sobre els resultats de català en comparació amb el castellà encara em manca perspectiva i necessito pensar en els factors que poden influir. Com quantificar l’exposició al castellà donada la presencialitat a les xarxes socials o si el nivell d’exigència en català, sobretot en l’ortografia, en ser més alt esdevé en una barrera i com fer per franquejar-la?

Pel que fa a si necessitem proves externes com la PAU, sí i no. Aquesta existència és el fracàs manifest d’un sistema que, o bé té un cos docent rígid que no s’adapta a les necessitats reals de la població o bé l’administració és incompetent. Si sabéssim abans que volen estudiar es podrien adaptar les estructures per donar cabuda tothom, si s’aprofités la hibridació tecnològica es podria atendre a grups més grans, si… S’evitaria un sistema excloent i punyent amb certs col·lectius.

Malgrat que, ara per ara, es pot valorar positivament l’homogeneïtzació de condicions², cal dir que una sola prova, en un moment vital específic, no pot determinar la potencialitat d’un estudiant. Ambo tot, crec que la ponderació actual és un 60/40 a favor de l’institut i, això, sembla positiu, encara que també és un punt molt discutible pel que pot comportar. Per tant, més que repensar les PAU, s’ha de pensar en com suprimir aquesta barrera.

En aquesta línia, els resultats es podrien publicar de manera agregada³, no per centres ni alumnes, per poder identificar problemàtiques sense estigmatitzar ningú. Veure perquè hi ha zones o escoles amb resultats sistemàticament baixos o, tot el contrari, pensar de manera positiva per detectar on està l’expertesa, fer el trasllat a aquestes zones i mai publicar rànquings per alimentar competitivitats buides entre centres.

En definitiva, crec que cal replantejar-se perquè encara calen unes PAU o, ja que hi són, perquè no s’avaluen les habilitats lingüístiques com l’expressió oral o s’assumeix la realitat tecnològica i els nous llenguatges comunicatius per adaptar-se al món digital. Al final, l’objectiu és formar estudiants que emprin el català de manera fluida, creativa i amb sentit crític en tots els àmbits de la seva vida, sense deixar cap⁴.